Blog

L’Institut d’Estudis Catalans presenta la Gramàtica de la llengua catalana i la nova Ortografia catalana

El passat dijous 3 de novembre es van presentar dues obres de l’Institut d’Estudis Catalans d’una importància cabdal per als professionals de la llengua catalana. D’una banda, amb la Gramàtica de la llengua catalana es preveu culminar un projecte iniciat el 1995 amb l’objectiu de fixar una gramàtica institucional. De l’altra, amb l’Ortografia catalana s’ha volgut oferir als parlants del català una ortografia institucional que recollís i fixés els criteris ortogràfics que fins al moment restaven sense homogeneïtzar i s’havien publicat en manuals d’ortografia d’autor.

Les filtracions sobre les novetats ortogràfiques que han aparegut en els mitjans de comunicació en els últims mesos arran de les modificacions de l’ortografia catalana han causat un gran rebombori. Sobre aquest tema hi ha opinat tothom: experts de la llengua, professors universitaris i de secundària, escriptors, editors, tertulians i un llarg etcètera. El director de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, va remarcar l’alegria que sentia en veure que la llengua catalana era un tema de tant d’interès per a la societat, però va expressar també el malestar que li havia causat que en algunes d’aquestes opinions es posés en dubte el criteri acadèmic de l’IEC i es qüestionés l’autoritat de la institució. En qualsevol cas, és palès que la llengua catalana és ben viva i que aquestes dues obres marcaran un canvi important tant per als usuaris de la llengua com per als professionals.

La presentació va començar a les 12 del migdia a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans. El president de l’IEC, Joandomènec Ros, i la presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, Maria Teresa Cabré, van donar la benvinguda als assistents. En aquesta presentació s’hi van convocar representants d’organismes, institucions i associacions que tenen un enllaç directe amb l’ús de la llengua catalana, com els serveis lingüístics de la Generalitat de Catalunya, els serveis lingüístics de les universitats de la Xarxa Vives, deganats de facultats de Traducció i d’Interpretació i Filologia i associacions d’editors, de correctors i de traductors i d’intèrprets. Joandomènec Ros i Maria Teresa Cabré van demanar que aquestes entitats fossin partícips i agents actius en la divulgació del contingut de les obres que es presentaven aquella tarda: la Gramàtica de la llengua catalana i l’Ortografia catalana.

 Gramàtica de la llengua catalana

El projecte de publicar una gramàtica institucional va iniciar-se el 1995 i hi ha participat un total de trenta experts. Aquesta obra respecta la tradició marcada per Pompeu Fabra en la seva gramàtica del 1918, però també es basa en gramàtiques d’autor, com la Gramàtica del català contemporani, de Joan Solà i d’altres autors que hi van col·laborar, i en els estudis més recents en els camps de la filologia catalana i de la lingüística.

Es tracta d’una gramàtica normativa i prescriptiva que parteix de la descripció de l’ús de la llengua per a arribar a la norma. Un punt a destacar d’aquesta obra és que té en compte la variació dialectal i funcional de l’ús del català. Es tracta d’una gramàtica aplicable a tots els territoris de parla catalana i, fins i tot, s’hi han recollit aspectes del dialecte alguerès. L’objectiu de l’obra és descriure el que és comú de tots els parlants i el que és propi dels diferents parlars.

La Gramàtica de la llengua catalana conté un total de trenta-cinc capítols repartits en tres blocs: fonètica i morfologia (on s’hi dediquen cinc capítols), morfologia (amb set capítols) i sintaxi (amb un total de vint-i-tres capítols). Com es pot deduir, es tracta d’una obra molt exhaustiva.

La nova gramàtica estarà disponible en paper a finals del mes de novembre i a curt termini no es preveu una versió en línia. Actualment l’IEC prepara una versió reduïda i amb un disseny orientat a un públic general. Es preveu que la Gramàtica essencial de la llengua catalana es publiqui el 2018. A continuació presentem algunes de les novetats que s’inclouen.

1. La combinació d’un pronom d’acusatiu amb la variant de datiu li, pròpia de la major part del valencià i la combinació amb la variant de datiu hi, pròpia de la resta de l’àmbit lingüístic, són opcions vàlides en tots els registres dels parlars respectius: li’l pren (valencià) / l’hi pren (resta del àmbit lingüístic); li la pren (valencià) / la hi pren (resta de l’àmbit lingüístic); li’ls pren (valencià) / els hi pren (resta de l’àmbit lingüístic); li les pren (valencià) / les hi pren (resta de l’àmbit lingüístic).
2. El complement directe preposicional. El fet que es pugui confondre amb el subjecte afavoreix la preposició:
   1. Quan el complement directe és animat i pronominal o amb trets pronominals: no he vist (a) ningú; A qui ha vist la mare? Mira a qui crida!; El teu nebot, a qui adores, t’odia; Sorprendrà a molts.
   2. Quan no és postverbal perquè està dislocat o focalitzat: al nen el durà el veí. Quan està anteposat estilísticament: a cada proclama seguia un esclat d’eufòria. Quan es posposa a un complement de règim d’estructura complexa: Va voler convèncer d’acceptar aquell tracte al seu germà.
   3. Quan és contigu a un subjecte postverbal i tots dos compareixen en una comparativa en què se silencia el verb i en alguns casos també els subjecte: L’aconsella com un pare al seu fill.
   4. Per simetria amb un complement precedent amb a: Us esperen a tu i al teu fill.
3. L’ús de les preposicions per i per a. La llengua formal manté la distinció entre per i per a, però les dues s’accepten indistintament i en tots els registres segons el parlar en certs casos:
   1. Davant de sintagma nominal si s’indica orientació o intenció: Estudia per|per a metge. Quan s’expressa opinió: Per|Per a tu, permetre’ls-ho seria un escàndol. Quan forma part d’un adjunt concessiu: Per|Per a l’edat que té, es conserva molt bé.
   2. En les formes lexicalitzades no haver-n’hi per| per a tant i no donar per|per a gaire i l’expressió temporal per|per a sempre.
   3. En construccions finals d’infinitiu: Ho fa per|per a viure; serveix per|per a tallar; Ja som prou gent per|per a pintar la tanca.
4. Alternança de preposicions àtones davant una subordinada substantiva d’infinitiu. Les preposicions a i de no varien davant una subordinada substantiva d’infinitiu dependent d’un verb o una altra categoria, mentre que en i amb se substitueixen per aquelles, solució preferible en els registres formals, o es mantenen: basar-se en|a; consistir en|a; invertir en|a; capficar-se en|a; tenir interès en|a; tenir confiança en|a; confiar en|a; estar d’acord amb|de; amenaçar amb|de, etc.
5. Usos dels verbs ser i estar. Les novetats són:
   1. L’alternança entre ser i estar amb adjectius que indiquen estat civil o laboral (solter, jubilat) o condició física (coix, cec, viu) segons si expressen una característica o expressen el canvi (La veïna és soltera i ja està jubilada).
   2. L’alternança entre ser i estar segons si l’adjectiu s’interpreta com una descripció o com un resultat: L’aigua encara està freda; L’aigua és calenta; L’aigua ja està calenta.
   3. L’ús de estar amb sintagmes preposicionals que expressen estat o situació fruit d’un canvi o procés: L’acte està a punt de començar; El disc fa poc que està a la venda.
   4. La possibilitat d’usar estar en lloc de ser en construccions pròximes a les passives amb participis de verbs com determinar, que també accepten venir: L’ordre està/ve determinat per l’edat.

Per a més informació, consulteu aquest enllaç.

Ortografia catalana

El motiu principal pel qual l’IEC va decidir elaborar una nova ortografia de la llengua catalana és la dispersió de les obres que formen el corpus de l’ortografia actual. Els objectius de l’IEC han estat els de recopilar tots els materials en una obra única i de revisar alguns aspectes que havien estat qüestionats. L’obra es basa principalment en les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra de 1913, les correccions posteriors del mateix autor i en els acords de l’Institut d’Estudis Catalans que s’han pres des de 1984. Amb tot, no hi havia un volum que recopilés tota l’ortografia.

L’IEC ha intentat ser prudent en la introducció de canvis en l’ortografia i ha intentat respectar l’ortografia fundacional de Fabra. Això no obstant, mitjançant l’anàlisi de corpus de la llengua catalana actual, s’ha introduït un seguit de canvis. A continuació els comentem breument.

1. Molts prefixats i compostos amb el segon formant començat per r. S’escriu rr quan el so d’erra vibrant o forta apareix entre vocals en els següents casos:
   1. En els mots prefixats amb a- privatiu i cor- (variant de con-): arítmia → arrítmia; coresponsable → corresponsable
   2. En el mot eradicar i derivats: eradicar → erradicar; erradicació, erradicatiu
   3. En els compostos amb els radicals grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo–, -rràfia, -rrexi i -rrinc: cefaloraquidi → cefalorraquidi; otorinolaringòleg → otorrinolaringòleg
2. Ús del guionet en alguns mots compostos i prefixats.
   1. S’escriu un guionet entre el prefix i un sintagma: exdirectora general →ex-directora general
   2. En els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats: art no figuratiu → art no-figuratiu; no-proliferació nuclear → tractat de no proliferació nuclear
   3. S’escriuen aglutinats i sense guionet: un sense papers → un sensepapers; a mata-degolla → a matadegolla; cloc-piu → clocpiu
   4. S’escriuen aglutinats i amb guionet: déu n’hi do → déu-n’hi-do; déu-n’hi-doret
3. Mots compostos i prefixats amb el segon formant començat per s seguida de consonant. S’hi escriu una e epentètica quan el segon formant coincideix formalment i semànticament amb un mot català.
   1. Els compostos i prefixats cultes: arteriosclerosi → arterioesclerosi; cardiospasme → cardioespasme; electrostàtic → electroestàtic; en canvi: inscriure, microscopi, termòstat, atmosfera, gimnosperma, etc.
   2. En compostos manllevats: feldspat → feldespat; en canvi: gòspel, Iugoslàvia, etc.
4. Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu.
   1. Amb accent greu (è) les dels verbs acabats en -enar i -esar: anomèn, esmèn, remèn, avés, palès, etc; en canvi: berén, estrén, ordén, sospés, etc.
   2. Amb accent agut (é) les dels verbs acabats en -essar: congés, exprés, ingrés, través; en canvi: disfrès.
   3. Amb accent greu (ò) les dels verbs acabats en -osar i -ossar: dispòs, impòs, propòs, destròs; en canvi: desembós, reembós, etc.
5. Reducció de la llista de mots amb accent diacrític:
   1. S’escriu accent diacrític únicament en 15 mots monosíl·labs: bé / be; més / mes; sé / se; té / te; déu / deu; món / mon; sí / si; ús / us; és / es; pèl / pel; sòl / sol; vós / vos; mà / ma; què / que; són / son
   2. S’escriuen sense accent diacrític els compostos i derivats: adeu, adeu-siau, marededeu, semideu, rodamon, a contrapel, desfeu, satisfeu, besnet, subsol, entresol, etc.
6. Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en -al. S’escriuen sense dièresi els derivats de cultismes amb el sufix -al, pronunciats habitualment amb diftong, els primitius dels quals tampoc no la porten: fluïdal -> fluidal (de fluid); laïcal -> laical (de laic); helicoïdal -> helicoidal (de helicoide); trapezoïdal -> trapezoidal (de trapezoide); en canvi: proïsmal (de proïsme), veïnal (de veí), etc.

Per a més informació, consulteu aquest enllaç.

Entrada en vigor

Tant la gramàtica com l’ortografia ja han estat ratificades pel ple de l’IEC. La Gramàtica de la llengua catalana es publicarà a finals del mes de novembre i es considera que a partir de llavors entra en vigor. Quant a l’ortografia, es preveu la publicació a principis de l’any 2017, però ja es pot consultar en el web de l’IEC i es considera que ja ha entrat en vigor.

L’IEC es planteja revisar l’estat de l’aplicació de la nova gramàtica i de l’ortografia, i la institució està disposada a introduir-hi canvis si calgués, encara que espera no haver de modificar gaire continguts. Per avaluar la implantació de la gramàtica i l’ortografia i per treballar conjuntament amb els professionals de la llengua i amb les institucions, l’IEC prepara un espai de debat anomenat L’Acadèmia Oberta, que ja funciona amb els professors de secundària, on les associacions de traductors i d’intèrprets, de correctors i d’editors podran treballar conjuntament per afavorir l’aplicació de les novetats gramaticals i ortogràfiques. Es preveu que aquesta eina estigui operativa a l’inici de l’any 2017. En aquests moments l’IEC no preveu cap sessió formativa per a professionals de la llengua, però la institució està disposada a treballar amb l’APTIC per poder fer arribar als professionals de la llengua aquestes novetats. Institucions com l’Optimot també han mostrat interès a treballar amb l’APTIC.

En qualsevol cas, se’ns gira feina.