En aquest món global, el traductor ha de treballar en sectors cada cop més diversos i, per tant, s’ha d’especialitzar cada cop més. Ara bé, alhora que s’especialitza, es veu obligat a assumir més i més tasques transversals. El sector teatral és un exemple clar d’aquests sectors tan particulars que ens obliguen a ser molt específics i tocar moltes tecles alhora. Evidentment, se’ns plantegen mil dubtes:

Com hi accedeixo?

En solitari o acompanyat?

Com neix un projecte?

N’hi ha prou amb traduir?

Com és un contracte teatral?

Carme Camacho i Neus Bonilla, àlies Rereescenes, ens parlen de la seva experiència com a traductores teatrals a quatre mans.

Podeu seguir l’activitat presencialment a la seu de l’APTIC o virtualment a través de la retransmissió en directe.

La Neus Bonilla és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, on, l’últim any de llicenciatura, també obté el postgrau de Correcció i Qualitat Lingüística. Gràcies a unes pràctiques, estableix el primer contacte amb la traducció teatral al Teatre Lliure traduint l’obra Contractions [Contraccions], de Mike Bartlett. Aquell mateix any, se’n va una temporada a Tolosa de Llenguadoc, on es matricula a la universitat per enriquir-se de cultura francesa: literatura, història, teatre, sociologia, etc. És a Tolosa on s’estableix com a traductora i correctora per compte propi i comença a especialitzar-se en traducció literària.

Des de llavors, a banda dels projectes teatrals en tàndem amb la Carme, la Neus ha traduït unes 20 obres de teatre (com araThe Nether [L’Inframón], de Jennifer Halley i estrenada al Lliure el 2016, o  An Iliad [Una ilíada], adaptació de Dennis O’Hare i estrenada a la Biblioteca de Catalunya el 2018, de gira per Catalunya el 2019). En el camp de la traducció editorial, actualment col·labora amb diversos segells traduint (recentment ha publicat Sky Runner [Córrer i viure], d’Emelie Forsberg, la parella de Kilian Jornet) i revisant tant traduccions (El sol i les seves flors, de Rupi Kaur, traduïda per Bel Olid) com originals en català (Història mundial de Catalunya, coordinada per Borja de Riquer, o No era pecat, les memòries de Leopoldo Pomés).

La Carme Camacho és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un màster en Accessibilitat, Cinematografia i Traducció Audiovisual per la Universitat de Roehampton (Londres). Durant la seva estada a Londres, i havent treballat ja en dues peces teatrals (What we did to Weinstein, de Ryan Craig, i The Winslow Boy [El cas Winslow], de Terence Rattigan), es forma en dramatúrgia, s’impregna de l’escena anglesa i estrena la seva primera peça a Barcelona: Lungs [Pulmons], de Duncan Macmillan.

Des de llavors, la seva activitat teatral ha estat contínua i diversa. A banda de les traduccions a quatre mans amb la Neus, ha signat vora una quinzena de peces en solitari (amb l’estrena recent de Pornography [Pornografia], de Simon Stephens), i s’ha format i exercit en altres vessants del teatre com la producció i l’ajudantia de direcció. Ha treballat amb companyies com Parking Shakespeare, Les Mirones, CactusLove o Bots&Barrals. A banda del teatre, treballa regularment en diversos camps de la traducció, com ara l’audiovisual, i es prepara per a la seva primera publicació en el sector editorial amb Edicions de la Ela Geminada i el títol Vida d’un esclau americà, escrita per ell mateix, de Frederick Douglass.

El projecte Rereescenes neix el 2013, quan la Carme i la Neus decideixen buscar una obra de teatre interessant i no traduïda al català per fer-la a quatre mans. Es van decantar per El preu, d’Arthur Miller. El 2016 es va estrenar al Teatre Goya, amb més de 17.000 espectadors; un èxit que va portar a reposar-la l’estiu següent i a emprendre una gira per tot Catalunya el 2019. Des de llavors, no han parat d’eixamplar competències i s’han llançat també als camps de la producció i l’assessorament artisticoliteraris a més de, sobretot, perfeccionar l’ofici de traductores a quatre mans mentre amplien un fons literari comú. Actualment, han portat la seva faceta de caçatextos un pas més enllà i han decidit també comprar els drets d’autor de la peça per coproduir-la. Vols saber com se n’han sortit?