El Sant Jordi que l’APTIC es va endur al llit els traductors

Aquesta ha estat, sens dubte, la celebració de Sant Jordi més sonada de la nostra Associació. Mitjans, professionals i públic en general han parlat de la campanya d’enguany que picava l’ullet amb la pregunta “Amb quants traductors te n’has anat al llit?”.

Per davant de les parades de Girona i Barcelona van passar centenars de persones, entre les quals companys de la professió i curiosos en general. Podem assegurar que ha estat un èxit tant pel que fa a visibilitat i reconeixement dels traductors com pel que fa a la cohesió entre els socis de l’APTIC i els professionals de la traducció en general.

Per això, volem donar les gràcies a tots els socis i sòcies que van col·laborar en crear i fer possible aquesta campanya, a la comissió organitzadora, als que van estar a les parades, als que s’hi van acostar a saludar, a les traductores i el traductor literari que van ficar-se al llit amb nosaltres i, en general, a tots els membres de la nostra Associació, perquè entre tots fem l’APTIC.

Per ordre alfabètic, aquí teniu la llista de persones que van participar en aquesta Diada tan especial:

Voluntaris a Girona

Anna Asperó
Bibiana Creixans
Elisa Serra
Francesc Jubany
Gemma Castan
Isabel Hortal
Isabel Vilalta
María Piedad Álvarez
Omar Salem
Sílvia Molins
Susanne Pospiech
Valérie Espinasse
Vanesa Plana
Yolanda Cervià

Voluntaris a Barcelona
Ada Arbós
Aida Aragon
Anna Navarro
Asun Renau
Barbara Catenaro
Carmen Villalba
Jose Luis Diez Lerma
Juliette Lemerle
Lluis Cavallé
Maria Causadías
Marta Morros
Montserrat Sardà
Noemí Salas
Paola Tormo
Sara Geloni

Traductores i traductor convidats
Ainara Munt
Anna Llisterri
Daniel Menezo
Maria Llopis
Mireia Alegre
Tina Vallès

Disseny del cartell i dels punts de llibre
Ada Arbós
Ariadna Goberna

També volem fer una menció especial al traductor Xosé Castro, ja que la campanya ha estat inspirada en aquesta frase que ell utilitza sovint en les seves xerrades.

Per finalitzar, per fer-vos una idea de com va anar el dia a Barcelona i Girona us recomanem que us mireu les fotografies (n’hem afegit més). També podeu llegir les cròniques que han escrit les sòcies Anna Llisterri, de Barcelona (que trobareu aquí), i la Isabel Vilalta, de Girona, que us copiem a continuació:

«Molts estudiants un pèl perduts i alguns acabats de llicenciar que encara no han acabat de trobar el seu camí. Membres de l’APTIC que primer feien un cop d’ull a la parada i després t’ensenyaven el carnet d’amagatotis com si fos la contrasenya d’entrada a un selecte club secret (que n’és, de selecte, i molt, no ens enganyem). Compradors en ple èxtasi santjordienc que fins i tot ens volien comprar els llibres de mostra —originals i traduïts—que teníem a la parada. Gent que ens mirava amb cara de sorpresa i deixaven anar una rialleta nerviosa quan unes noies descarades els preguntaven amb quants traductors se n’havien anat al llit: «Jo? Amb cap!» deien d’entrada la majoria (sobretot si tenien la parella agafada de la mà). «Amb traductores, moltes. Amb traductors, cap» ens va respondre un eixelebrat. Picades d’ullet, somriures i elogis per a la frase i el cartell quan se n’adonaven que no els preguntàvem precisament per les seves aventures amoroses. Molts punts de llibre repartits i moltes converses interessants amb qui els agafava. Un que buscava traductors de coreà —i que se’n va anar ben refet amb la guia de com encarregar traduccions a les mans— i un altre que en buscava del subconscient —aquí ja vam pensar que la guia no li serviria gaire i que més valia derivar-lo cap a una altra banda—.

En resum, un dia molt maco, ple de retrobaments amb companys de professió i de noves coneixences. L’any que ve, més. La tramuntana, però, tot i que ens l’estimem molt, que es quedi a l’Empordà.»

Compartir aquesta entrada