Crònica de la Montse Navarro, curs «Estratègies de màrqueting»

29 de gener de 2011. Dia assolellat, fantàstic, meravellós. Dissabte.

A les 09 :30h del matí va començar, a la seu de l’APTIC, el curs «Màrqueting en traducció», que havia de tenir una durada fins les 18:30h. En paraules de Sílvia Sabrià, ponent del curs, «heu fet el sacrifici de llevar-vos aviat un dissabte per a venir a un curs que dura tot el dia; això demostra les ganes d’aprendre». La sala de l’APTIC era plena; aproximadament unes 30 persones, de les quals la majoria eren dones: vaig contar-hi tres homes.

El curs tractava sobre el màrqueting aplicat al món de la traducció. La primera part va constar d’una introducció i resum sobre què és el marqueting, per a què serveix i com elaborar un plà de màrqueting. La segona part, més enfocada al món de la traducció, va tractar temes com tipus de promoció, maneres de presentar-se, tàctiques de venda, identitat corporativa, estratègia empresarial, etc.

Des del meu punt de vista de diplomada en màrqueting puc dir que, tot i ser un curs d’un dia, Sílvia Sabrià va concentrar d’una forma molt clara i eficaç els conceptes bàsics del màrqueting com a ciència empresarial. Com a actual estudiant de traducció que sóc, opino que va ser molt pràctic de cara a implementar-lo en el món de la traducció, tant per a traductors autònoms com per a traductors en nòmina a agències de traducció.

El punt divertit del curs va tenir lloc quan la Sílvia va voler fer una demostració, amb un cas pràctic, de la distorsió que pateix un missatge quan passa d’una persona a una altra. La Sílvia va voler posar-ho en pràctica mitjançant quatre “voluntaris” (a dit). Aquí es va poder constatar, a més de l’objectiu de l’experiment, que des que la humanitat és humanitat, existeix el sentit del ridícol davant situacions del més banals: no deixem d’enrogir quan hem de parlar, inesperadament, davant un grup de persones, provocant, és clar, el somriure tant als oïents com als actors.

El curs va resultar tan interessant que, sense que ningú excepte la Sílvia se n’adonés, eren les set de la tarda que encara estàvem literalment clavats a les cadires, escoltant les seves explicacions.

No va ser un sacrifici llevar-se aviat el 29 de gener; va ser un plaer!

Montserrat Navarro Prat
Sòcia núm. 744
Perfil al web de l'APTIC

Deixa un comentari