Corregir un text literari fruit d’una traducció té aspectes propis respecte d’un text original, amb els seus avantatges i inconvenients: d’una banda, una traducció incorpora més possibles errors que un original (males traduccions, excessiva fidelitat a l’original, etc.), però de l’altra, també permet tenir una referència on agafar-se a l’hora d’intervenir en un text, ja que la possible esmena és menys arbitrària. Veurem també el paper del corrector no tant com algú que comprova si un text s’adequa a una normativa i un registre determinat, sinó també com el primer lector d’una traducció, i per tant com algú que pot alertar de si la traducció funciona o no.